2020- CICLE NATURALESA NO ÉS PAISATGE- ESCENES ERRÀTIQUES

Naturalesa versus paisatge

Per definició la paraula «naturalesa» significa pertanyent o relatiu a la naturalesa o d'acord amb la qualitat o propietat de les coses de caràcter natural. El concepte paisatge, en canvi, entès com una combinació dinàmica d'elements geogràfics diferenciats, fa referència a una agrupació indissociable que evoluciona i interacciona d’acord amb una dinàmica pròpia.

El focus d'interès d'aquest cicle se centra en el concepte de paisatge humanitzat, fent especial incidència en l'estudi del paisatge des d’un punt de vista fisiognòmic, és a dir, el que es coneix o reconeix des de l'observació feta per les artistes i el que fan veure a l’audiència resultat dels coneixements sectorials adquirits durant el procés de recerca. Cal tenir present que la conca de la vall es manté com un ecosistema amb una escassa silvicultura, pasturatge de vaques, petites extensions de cultius de vinyes..., la major part de l'any és un indret que es caracteritza pel silenci i la calma i la seva orografia reclosa i abrupta es configura com una caixa de ressonància i un gran escenari natural, un amfiteatre.

Les artistes estan existencialment implicades amb l'objecte del seu estudi i el seu treball se centra en la singularitat de l'esdeveniment i pretenen produir un dispositiu estètic per percebre, comprendre i viure el lloc d'una forma diferent, com un gran aescenari natural, una menda d'amfiteatre on es produeixen escenes erràtiques.

Escenes erràtiques

El que es proposen Anna Dot Vénen de lluny i Mariona Moncunill Un documental: Tirar-se per la cinglera per salvar la integritat (...), en prendre com a escenari la realitat observable des dels 360° d’aquesta vinya, és ampliar i modificar la noció de la naturalesa de l'art.  Els participants convidats hauran de seguir atents unes instruccions proporcionades per les artistes per tal d'observar, mirar (visionar), escoltar... aspectes concrets del paisatge. Les artistes conduiran amb les paraules els sentits de la vista i l'oïda per identificar i/o construir la realitat observable. Aquesta construcció és possible, d'acord amb la manera com funciona la ment humana, gràcies a les paraules, sons i imatges existents en la memòria col·lectiva amb els quals es codifica el coneixement.

El projecte es desenvolupa en tres fases i el resultat dels diferents processos performatius es formalitza en obra videogràfica i de documentació. Treball que es presenta a Window ARBAR i al web del centre, esdevenint una manera de compartir una visió del món pluralista o perspectivista de la investigació artística.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, La Diputació de Girona  i la col·laboració de  l’Ajuntament de El Port de la Selva i de l' Associació de Veïns Sant Marçal de La Vall de Santa Creu.


El Centre ARBAR en temps de COVID-19:
Per tal de garantir la màxima seguretat, salut i benestar del públic i membres de l’organització, el Centre ARBAR establirà un protocol de seguretat i higiene per a les persones assistents a les activitats ARBAR 2020. En funció de les lleis i decrets vigents en el moment de l’activitat, el Centre ARBAR es reserva el dret d’establir un aforament limitat amb un sistema de reserva prèvia.