Acció Ester Baulida "Resseguir la línia"

Acció participativa a partir d'un passeig per la Vall.

Resseguir la línia

Resseguir la línia vol parlar del pas en solitari per un camí qualsevol en un entorn natural. Una passejada atenta a la connexió que s’estableix amb l’entorn.

La Vall de Santa Creu és un lloc ideal per proposar una experiència així. A més, el fet que Arbar estimuli treballs relacionats amb el lloc empeny a que Resseguir la línia es porti a terme. Es proposa una passejada amb un cert acompanyament, de manera que es puguin emfasitzar alguns dels elements que defineixen el focus de la proposta.

1 El camí al riu, el que baixa a mar, i el mateix que puja a Sant Pere de Rodes, ha estat fressat per pretèrites petjades que també l’han recorregut en ambdós sentits. Un munt de sons  provinents d’animals, branques que es mouen amb el vent i pedres que salten al passar tenen la seva presència a cada tram. Altres presències que sonen també i no se’n sap ben bé la provinença insisteixen en fer-se audibles, convertint-se en els altres acompanyants de camí. I és així com aquestes passejades desperten tot tipus d’escolta.

2 El propi batec del caminant que, a mesura que respira el traçat, es va sincronitzant amb el batec de la muntanya i el de la formiga i el de la fulla…

3 L’expressió i l’actitud activa representada en veu. La veu manifesta l’energia materialitzada en so que flueix cap enfora per dissoldre’s en cada racó de bosc.

El dia 9 de juliol de 2016 les campanetes, sonalls i esquellarings es van fer sentir durant la baixada i pujada del riu; el caixó va fer bategar la Vall; el cant de la veu va néixer de sota els peus, va fer vibrar al caminant i es va estendre cel amunt.

 ESTER BAULIDA

 

CAMINAR, TRANSITAR, MOURE'S... ENTRE EL CONEGUT I EL DESCONEGUT, ENTRE EL VISIBLE I  L’INVISBLE, ENTRE EL SILENCI INTERIOR I ELS SENYALS ACÚSTICS

Caminar ha estat la forma de desplaçament humà més antiga i Ester Baulida va voler recuperar aquesta activitat per interrelacionar natura i cultura com a forma d’expressió estètica.

Baulida, per portar a terme l'acció caminada participativa Resseguir la línia realitzada el capvespre del dissabte 9 de juliol de 2016, va triar l'antic camí que condueix la vall al mar, i va iniciar el trajecte a l’antiga vinya del Clumet, per resseguir l'itinerari traçat per les passes de moltes generacions de gent de la zona. Via que, durant segles havia estat primària i actualment està mig oblidada, té una orografia molt singular, ja que cal tenir present que la vall està situada al mig de les prominents muntanyes de la serra de Rodes. Antigament, la zona muntanyosa estava farcida d’oliveres i als vessants s’hi cultivaven fèrtils vinyes que arribaven gairebé arran de mar. Però, culturalment parlant, aquesta via és també un lloc simbòlic, ja que durant temps pretèrits havia estat un camí que portava a Sant Pere de Rodes, per tant, també formava part de la ruta de dos camins de peregrinació: Santa Creu i el camí de Santiago.

 

Els senyals acústics

Els caminants es desplaçaven en silenci, un darrera de l'altre per experimentar un estat de recolliment i contemplació, alhora que es deixaven guiar pels senyals acústics que emetien els instruments idiòfons de percussió, és a dir, els timbres subtils de diferents tipus de campanetes que es movien camuflats dins de la malesa, per menar els participants, a través d’un llenguatge extraverbal i visual de caràcter auditiu, a endinsar-se en un paratge que per a molts, fins aleshores, era desconegut.

La condició lírica i el destí tràgic de la natura 

Però a mesura que el trajecte avançava, i poc abans d’arribar al rierol que era el punt d'arribada, s'anava sentint cada vegada amb més força el bategar de la caixa de percussió, que des de la distància emetia un clam d’atracció molt forta cap a un misteriós espai atàvic. La percussionista vestida de vermell, tocava en directe asseguda sobre la caixa situada al damunt d’una de les roques de la riera, era el cor que atreia els caminants cap a aquell punt il·luminat amb llànties d'oli. Després d’una estona de ressonar la música, de l’altra banda del camí de la riera descendia la cantant lírica vestida de negre entonant una melodia de gran força lírica, omplint l’espai de ressonàncies històriques, per marcar el final de l’arribada i l’inici de la tornada.

De retorn, mentre anava fosquejant i el so de les campanetes tornava a acompanyar el recorregut, es podia percebre com el paisatge era molt diferent al de l’hora d’anada. La llum del capvespre anava dibuixant la línia sinuosa de les carenes de les muntanyes en el cel, com si volgués —a través del gran llenç que és el firmament— resseguir la vida latent del paisatge. Però a mesura que el trajecte avançava, quan encara la foscor no havia cobert de nocturnitat la vall, es podien veure les siluetes cúbiques de les cases del poble agrupades a la falda de la muntanya.

Amb l'acció de Resseguir la línia Ester Baulida no pretenia només fer una passejada per gaudir de les vistes del paisatge, des de diferents escales i perspectives, sinó fer palès com el caminar podia esdevenir una experiència extrasensitiva i proporcionar a cada participant al caminar un espai de temps per a l'observació, la contemplació i el recolliment per donar visibilitat a tot allò que està més enllà del llindar del visible, més enllà de la concreció de l'espai i més enllà de la convenció del temps. I invitar els participants a endinsar-se en el complex laberint del món interior, per entendre, com diria John Berger, que "cada pas és un pas gran sobre alguna cosa no dita”.

ARBAR

 

 

 


Crèdits:

Data i lloc: 9 de juliol a les 20:30h a l'antic camí de la Vall  

Fotografia: Àngel Vila      

Text: Ester Baulida i ARBAR

Vídeo: filmació Visual13 i edició: ARBAR

Col·laboradors: Rita Baulida, Elisabet Farrés, Magalí Baulida, Adrià Lidón, Berta Baulida i Santiago Planella. 

Consultar currículum d'Ester Baulida