Exposició Col·lectiu Libèl·lula -Rosa Suñer i Roser Domènech- "Camins de Sargantanes"

CAMINS DE SARGANTANES: UNA RELACIÓ VIVIENCIAL AMB EL PAISATGE

A la Sala del Vi les components del col·lectiu Libèl·lula, Rosa Suñer (1972) i Roser Domènech (1976), mostren el projecte Camins de sargantanes. Rosa Suñer presenta tres filmacions dels treballs de moviment de cos amb tramuntana que han estat efectuats als Aiguamolls de l’Empordà (2016), al camí vell de Cadaqués al Port de la Selva  (2015) i al far de ca la Nans de Cadaqués (2011) i Roser Domènech un enregistrament de la locució d’una selecció del seu poemari inèdit  Escriure és aturar (2016). 

 3-instal-lacio-rosa.jpg

Les dues intervencions estan situades als dos extrems de la sala, ja que l’objectiu és que les peces es comuniquin, dialoguin i en certs moments puguin arribar a parlar de la mateixa realitat. A prop de l’entrada, Rosa Suñer projecte el seu treball arran de terra, on el sòl esdevé una prolongació dels paratges naturals amb els que ella interactua, i al fons,  al cor de l’antic celler de vi, i d’entre les immenses botes, surt amb contundència la veu de Roser Domènech recitant alguns del poemari inèdit Escriure és aturar.

Exploració del territori

Rosa Suñer es proposa explorar el territori a través de moviments diferents del cos amb el so de fons de la tramuntana, una sensació auditiva que esdevé com un pessigolleig per posar de manifest la seva filosofia de moure`s i escoltar, escoltar i moure’s: la sensació i el pensament al servei del moviment. En aquests indrets entre naturals i rurals l’artista investiga formes coreogràfiques personals a partir de l’observació de la conducta i dels moviments dels éssers vius, per extreure d’aquest coneixement múltiples formes d’interactuar el seu cos amb les especificitats i inclemències del paisatge, com seria el cas de la tramuntana, els desnivells..., en unes ubicacions per on el seu cos es va movent, ballant, apareixent i desapareixent, per acabar integrant-lo dins de la immensitat del paisatge.

Experiències que han estat recollides per l’artista en registres que ella anomena petites filmacions, registres de les seves experiències d'art d’acció fetes en directe en paratges emblemàtics de l'Alt Empordà com són el parc natural dels Aiguamolls i el parc natural del Cap de Creus. Registres conceptuals, captats amb una càmera fixa, en què l’acció se situa entre dues realitat: el mar i la platja,  dos marges d’un camí o el límit d’un mur, que un cop editats són la mostra del final del procés del seu treball.

En paral·lel a aquestes propostes Roser Domènech, en el poemari Escriure és aturar, escrit des del 2014 fins al 2016, fa una reflexió personal que també parla d’aquest paisatge, però vist des de l’interior, en la qual parla de què significa la por, el no-res... Estimar sense mots, tot i que l’escriptura és la seva personal manera d'estimar, perquè escriure és aturar el temps, tal com diu la poetessa.

  

La connexió entre cos-moviment- imatge i paraula-ritme-so

Aleshores, el que proposen no és un treball conjunt entre les dues artistes sinó un diàleg ple de complicitat per mostrar com conflueixen i s’enreden les seves les peces, el cos i la paraula. D’aquesta manera, concreció i expansió, modulació del cos i modulació de la veu, s’expandeixen per l’espai per interaccionar entre elles i generar una nova doble natura. La natura natural que mostra el que hi ha fora de l’ésser, l’entorn, i la natura psíquica, que parla del món interior del subjecte. La seva convivència engendra una situació de màxima intensitat, per disposar l’espectador en un espai conceptualment connectat per intenses capes de forts vincles emotius/afectius. Per aquest motiu, ambdues artistes estableixin, en sentit al·legòric, una correlació entre els afectes de les persones amb els animal, els efectes atmosfèrics i/o les plantes. Aquest estat d'osmosis va generant un entravessament creatiu que, no fa res més que constatar l’existència d'una manera de ser i estar en el món, la sensitiva i, sobretot, la creativa, que emergeix com un remolí que va de dins a fora i de fora a dins. Per tant, si Roser Domènech camufla el seu sentir més líric entre el significat de paraules com herba, núvol o onada, Rosa Suñer es camufla entre els materials naturals del paisatge, ja siguin cúmuls de restes vingudes del mar, en el punt de canvi de direcció del camí o en la convergència de les línies de la perspectiva.

  

El litoral, zona geogràfica amb un contundent contingut polític

Però sense oblidar, com en el cas dels Aiguamolls de l’Empordà, com hi és de present -encara que subliminal- el plantejament que significa per a la nostra contemporaneïtat el litoral, no només com a zona geogràfica sinó com a zona geopolítica, ja que les costes marquen els límits i són fronteres subjectes a les tensions i contradiccions de les tesis defensades pel neoliberalisme, com la globalització i la seva política de migració.

 

 

Rosa Suñer "Aiguamolls de l'Empordà (amb tramuntana)" 2016

 

Rosa Suñer "Camí vell de Cadaqués a Port de la Selva" 2015

 

Rosa Suñer "Far de cala Nans (amb tramuntana)" 2011

 


 

Crèdits:  

Vídeo: Rosa Suñer

Fotografies: Àngel Vila 

Text: ARBAR