Exposició Núria Rion "Assentament"

NÚRIA RION “ASSENTAMENT”

L'obra de Núria Rion està íntimament relacionada amb els conceptes geològics i històrics de la serra de Rodes, concretament amb les estructures i les superfícies de les formacions de les roques. El seu objectiu és reflexionar —amb una actitud antitecnològica— sobre el que significa captar, recollir i llegir, des de la corporalitat material de la pedra, aspectes simbòlics del lloc. En aquest treball vol parlar sobre l’assentament de la gent de Santa Creu a la Vall de Santa Creu a finals de l’edat mitjana o principis de la moderna, per així poder anar nuant connexions entre l’entorn natural i el contingut històric de la serra de Rodes, és a dir, generar un discurs estètic i ecològic en pro de la conservació del patrimoni historiconatural d’aquesta zona de l’Alt Empordà.

L’interès de Núria Rion amb el megalitisme està en l’ús de la pedra com a suport i eina per fer discórrer una idea estètica. Durant el Neolític, l’edat de la pedra nova, la pedra va ser el mitjà per manifestar i/o deixar constància d’una determinada concepció de la realitat fruit de l’establiment de la vida sedentària, expressat a través d’un ideari funerari-religiós-artístic. Però, com afirma Rion, «la erección de un menhir representa la primera transformación física del paisaje de un estado natural a uno artificial. (…) Es el objeto, a la vez abstracto y vivo, a partir del cual se desarrollarán posteriormente la arquitectura (la colum­na tripartita) y la escultura (la estela estatua).»[1] Tot fa suposar que des del Neolític aquesta zona va estar habitada de manera continuada, amb possibles variacions en les localitzacions i l´ús de la pedra, ara ja tallada de manera irregular, com a material de construcció ha estat emprat en aquesta zona des de l’època antiga fins gairebé a finals del segle XIX.

Pel que fa a l’etapa medieval, les primeres notícies que es tenen de l’església de Santa Creu de Rodes[2] són del 974, quan apareix esmentada en una butlla del papa Benet VI, com un dels béns del monestir de Sant Pere de Rodes, per tant, bona part de la població estava sota el domini i el servei del monestir. Santa Creu, entre els segles XII i XIV, va viure un temps de prosperitat i va arribar a acollir 250 habitants. Tot això va ser possible gràcies, d’una banda, a la prosperitat dels cultius i, de l’altra, per l’afluència dels pelegrins que anaven al monestir. La gent del poble es dedicava bàsicament al conreu de les vinyes i els olivars, a la producció artesana derivada de les necessitats del monestir i al comerç de tots aquests productes. El 1517 l’església parroquial s’anomena per primer cop Santa Helena (personatge lligat a la llegenda de la Creu), probablement perquè el segle XV fou el moment de màxima esplendor en la celebració dels jubileus. A la zona de Sant Pere de Rodes la festa del jubileu estava lligada a la festa de la Santa Creu. A partir de mitjans del segle XV Santa Creu va entrar en una situació de declivi i/o decadència a causa de les males collites provocades per les epidèmies, les guerres i els saquejos, cosa que va provocar l’abandonament del poble i el descens dels seus habitants a les valls de les planes, però com el nom indica sembla ser que els habitants de la Vall podrien ser els seus descendents directes. 

INTERVENCIÓ ASSENTAMENT: TREBALL D'APROXIMACIÓ I DESCOBERTA DE L'ENTORN 

A la Sala del Vi es presenta la projecció del vídeo de l'acció  "L’origen”, registre de la primera acció de la proposta performativa Assentament de Núria Rion, on efectuava un frottage  -amb carbonet sobre la tela-  de la superfície de la pedra mare al jaciment de Santa Creu de Rodes, la segona fase  ha estat  l’acció La situació, que va tenir lloc el 7 de juliol a les 19 hores i consistí en baixar la tela de Santa Creu/Santa Helena de Rodes a la Vall de Santa Creu. 

DOS SUPORTS PER A UN MATEIX LLENGUATGE: LA TELA I EL PAPER

Tal com esmenta Núria Rion, si la tela és el resultat de "la reproducció de la superfície d’una roca de la zona a manera de topografia", així com dels elements del paisatge com la vegetació o dels factors atmosfèrics, el mapa és el resultat, a més del component topogràfic amb cotes, de l'estudi toponímic del lloc... "D’aquesta manera s’estableix un vincle entre l’orografia del lloc i la seva memòria", ja que amb el frottage del carbó sobre la tela i el paper es va dibuixant la superfície de la roca, al mateix temps que s'impregnen dels rastres dels gestos corporals-vitals de l'artista, i esdevé, per tant, un treball universal i al mateix temps individual.

Es podria dir que aquests suports contenen l'essència del llenguatge primordial de l'ésser humà, l'ús de la roca i el carbonet, però en aquest cas mitjançat per la tela o el paper. Amb la intenció de transferir i transcendir les diferents etapes temporals, culturals... presents en el lloc, ja que en les diferents capes contenen no només el paisatge de la història de Rodes, sinó un possible retorn als seus orígens per vincular-los de la temporalitat o, dit d'una altra manera, del pas/pes del temps.

El dibuix del mapa original, amb elements topogràfics i toponímics superposats, es presenta sobre una taula al bell mig de la sala i, al costat, les còpies signades i numerades per l'artista que els visitants poden prendre com un petit obsequi, en paraules de Rion: "S’emportaran un fragment de la meva reflexió plàstica sobre el lloc".

 

[1]  Walkscapes. El andar como práctica estética. Francesco Careri. Editorial Gustavo Gili. p. 44
[2] Avui Santa Helena, esglèsia d’època visigòtica té les finestres amb arcs de ferradura i l’absis carrat o rectangular.

Currículum de Núria Rion


Crèdits:
Data i lloc: Estiu a la Sala del Vi d'ARBAR
Fotografia: ARBAR
Text: ARBAR
Vídeo: Núria Rion
Per més informació sobre la trajectòria de Núria Rion accedir a: http://www.nuriarion.com