Isabel Oliva

Isabel Oliva (Girona,1924) poeta gironina que ha cursat estudis de Magisteri i de música, ocupant-se professionalment en la docència fins a la seva jubilació el 1990.

No va veure publicat el seu primer llibre fins a l'edat de 74 anys, però des d'aquell moment la seva obra va ser ben acollida per la crítica i mereixedora de nombrosos guardons. Bona coneixedora de l'idioma català i els seus recursos lírics, cultiva una poesia profundament arrelada a l'experiència vital personal i col·lectiva, on predomina la preocupació per la memòria, el paisatge, la solitud i l'art com a tret fonamental de l'expressió humana.

Publicacions i premis:  Terra de fang (2000); Jardí retrobat (2002); Fil de vidre (2003); Rellotge d'arena - Haikús (2004); Quadern de botànica (2004); L'instant de l'àngel (2004); Contrallum amb orquídia (2005);  Col·leccionista de tardes (2007);  L'estoig del violí (2008); Ària per a una sola corda (2011); L'obrador del vitraller (2011); La capsa carmesí (2012); Les guardes del ventall (2012); L'últim revolt de la paraula (2013); Crepuscles sobre el Moldava (2015); Passeig d'hivern (2016); Temps d'Aram (2018); Llum a les golfes [pàg. 85 i 86] - col·laboració en antologia haikús de Sam Abrams. (2019) i, La persistència de la memòria (2020)+

"Vaig començar a escriure poemes amb 70 anys, i ara, amb 96, ja no sabria viure sense la poesia"