Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal  (Ibars d'Urgell 1952-1998) va ser una poeta , catedràtica, narradora, editora i traductora espanyola , activa en els moviments feminista, nacionalista català. Tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari Terra de mai , del 1982 (en català Terra de Mai, al·lusiu a la seva companya Mai Cobos), que es va editar inicialment amb poca difusió, però que va incloure el 1985 al seu nou llibre La hermana, l'estrangera . Des de llavors publica diversos poemaris, l'últim dels quals, Deshielo, recull l'obra escrita entre 1984 i 1988.

Des de 1994 va impulsar el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del Pen Club. El 1973 és cofundadora, juntament amb Ramon Balasch i amb altres joves poetes, de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament a la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.

El seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) prologat per Joan Brossa amb una sextina, inclou el poema «Divisa», que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme.