Carme Guasch

Carme Guasch i Darné (Figueres, 1928 – Badalona, 1998) va ser una poeta i narradora catalana destacada dins la literatura del segle XX. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i va exercir com a professora de llengua i literatura. Des de jove es va interessar per l’escriptura i va estar vinculada a l’ambient literari de l’Empordà, tot i que la seva producció es va consolidar sobretot a partir de la maduresa.

Al llarg de la seva trajectòria literària, va conrear tant la poesia com la narrativa. En l’àmbit poètic, va publicar el seu primer poemari, Vint-i-cinc sonets i un dia (1978), seguit de Amat i Amic (1985), Pràctica de vida (1993) i Interiors (1997). L’any 2005, l’editorial Columna en va reunir l’obra a Poesia completa.

Paral·lelament, va escriure narrativa i va publicar la seva única novel·la, Trena de cendra (1984), a més del llibre de contes El llit isabelí (1994). En aquest mateix àmbit va obtenir reconeixements destacats, com el Premi Narcís Oller (1987) i el Premi Víctor Català (1988) per Situacions insulars. També va rebre altres guardons importants, entre els quals destaquen el Premi Ciutat d’Olot (1969) i la Viola de Plata als Jocs Florals de Manresa (1970).

La seva poesia, inicialment molt marcada pel sonet, evoluciona cap a formes més lliures. Tant en la poesia com en la narrativa, els seus textos tracten temes com l’amor, el pas del temps, la solitud i la mort, amb un estil intimista i reflexiu, especialment intens arran de la pèrdua del seu marit. La seva obra, com també passa en la seva única novel·la, esdevé un tribut a la vida amorosa i conjugal, i oscil·la entre el goig de la presència i el dolor de l’absència de l’amic amat.

Avui és considerada una autora important de la literatura catalana contemporània, especialment representativa de la sensibilitat poètica de l’Empordà.