Cèlia Sánchez-Mustich

Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) és una autora catalana destacada en el panorama literari contemporani. La seva obra abasta poesia, narrativa, novel·la i no-ficció, i es caracteritza per una veu poètica nítida i reflexiva, centrada en la memòria, el pas del temps i la condició humana. La seva formació musical —piano, guitarra, harmonia i ritme a l’escola Arts del Ritme i al Conservatori del Liceu— impregna la seva escriptura d’una marcada dimensió rítmica i sonora.

Resideix a Sitges des del 2001 i, des del 2007, codirigeix amb el poeta Joan Duran la Festa de la Poesia de Sitges, un referent cultural consolidat. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat títols destacats en poesia, com La cendra i el miracle (1989), El lleu respir (1991) i Taques (1997); en novel·la, com Les cambres del desig (1999) i Tercer acte d’amor (2002); i en narrativa i no-ficció, com Diagnòstic: lluna nova (1993), Pati de butaques (1996) i Peret, l’ànima d’un poble (2005).

Ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre els quals destaquen el Premi Rosa Leveroni, el Premi Miquel de Palol, el Premi Crítica Serra d’Or de poesia i el Premi Vicent Andrés Estellés. L’Ajuntament de Sitges li ha atorgat també la Ploma d’Or per la seva contribució cultural. La seva obra ha estat inclosa en nombroses antologies i ha participat en festivals i actes literaris d’arreu del territori, consolidant-se com una veu imprescindible de la literatura catalana actual.