Rosa Brugat  «XX + X»

Els seus estudis d'arquitectura d'interiors, arts visuals i guió de cinema fan de Rosa Brugat una artista que se sent còmoda treballant en fotografia, instal·lacions, vídeo art i últimament en accions performàtiques. Té una particular visió antropològica del que és humà. Trobem ironia i crítica social (algunes de gènere) sent l'artista qui suggereix canviar la societat. Les seves obres poden arribar a ser punxants i alhora poètiques. Fa partícip a l'espectador com si estigués sincronitzant un joc amb ell, obligant-lo a posicionar-se davant el que esdevé.

Rosa Brugat en  l'acció «XX + X»  parlar de  com les dones en l'art hem lluitat per la nostra visibilitat des del temps de les cavernes. On possiblement les primeres mans que es van trobar pintades a la Cova de les Mans (Argentina) eren d'una dona. Des d'aquestes primeres artistes fins a arribar a l'actualitat les dones han portat a terme una lluita constant pel seu reconeixement social i intel·lectual. Som la suma de les energies de les nostres avantpassades creadores que van movent-se en el temps i nodrint les nostres ànimes. Un passat amb prou feines documentat, un present de lluita i un futur imprevisible. Aquesta performance per la Vall de Santa Creu, sota la mirada, que és mentula paternalista, del Monestir de Sant Pere de Roda, serà un viacrucis, pels carrers empinats i empedrats, de reconeixement a totes les creadores. Pensant en el patiment de les nostres avantpassades que no els estava permès ni tan sols accedir a la cultura.

En aquesta acció, Rosa Brugat va reivindicar les dones artistes i en va evocar el procés de redescobriment, de recuperació. Per mitjà d’un recorregut que s’inicia al capdamunt del poble, on s’alçava amb les mans tenyides de vermell i situava l’inici del camí en el naixement de l’art, va anar desenterrant dels murs del poble un seguit de pomes amb noms escrits a la seva pell; tots, noms de dones artistes de diferents èpoques que l’artista volia salvar de l’oblit.

Aquesta primera part de l’acció, més performativa i amb un ús punyent del simbolisme d’origen mitològic, va desembocar en una conclusió més festiva i catàrtica; arribat el seguici a la plaça de la font, Rosa Brugat va enfilar-se a un arbre i va proposar que totes les dones presents collissin al vol una poma amb el nom d’una artista (entre elles, Judith Chicago o Ana Mendieta) en el moment que ella les llancés. Moltes van caure a terra, però algunes van ser salvades al vol per algunes assistents, que tenien l’opció de menjar-se la poma, guardar-la o enterrar-la cerimoniosament. La celebració amb aplaudiments de cada poma – artista collida al vol esdevenia una reivindicació d’aquestes artistes com a representants de la dona artista en el món de l’art.

_________________________________________

Crèdits:
Data i lloc: 21 d'agost 2021 pels carrers de la Vall de Santa Creu  
Fotografia: ARBAR /Ramon Guimaraes/ Rosa Brugat
Text:  Rosa Brugat/ ARBAR