Anna Cornudella – Proximitat asimètrica. Retransmissio en viu / videoperformance

Cornudella presenta una relació d’amistat interespècie a través d’una pantalla que mostrarà la retransmissió en directe de la imatge d’una càmera de vigilància i una sèrie de documents que en fan memòria.
Es tracta d’una relació a distància que neix el març de 2026, quan l’artista capta des del seu ordinador la imatge en directe d’una petita aranya fent i desfent la seva teranyina sobre la lent d’una càmera situada en una illa a 10.000 km de distància. Mentre l’aranya es manté aliena al vincle que provoca, l’artista inicia una relació epistolar mentre observa diàriament l’estat de la seva petita Penèlope, fent i refent enmig de les vicissituds climàtiques i quotidianes.
«És 5 de març, veig per una càmera de videovigilància que enfoca l'illa d'Anacapa el que em sembla una teranyina. Plou i és de nit, apareix una aranya que teixeix ràpidament el que el vent va esquinçant, treballa sota la meva mirada patidora a 10.000 km de distància. Des d'aleshores la segueixo dia a dia, com ho feia Sophie Calle amb la gent desconeguda a Suite Vénitienne: Please Follow Me, a través d'aquest dispositiu.
Li escric cartes i observo com cada dia es menja la seva teranyina i la torna a construir. Aquesta relació unilateral em fa preguntar què passa quan la mirada humana genera afecte sense reconeixement recíproc. Quan l'amistat no depenen ni del llenguatge ni de la reciprocitat, continua sent amistat?
La càmera, com a dispositiu humà, es converteix en un espai de cohabitació accidental que permet una atenció sostinguda cap a una vida que modifica la manera d’habitar el món.
Les relacions entre espècies no es basen necessàriament en entendre l’altre, sinó a deixar-se afectar per la seva presència. L'amistat, aquí, no és una correspondència emocional, sinó una pràctica d'atenció, observació i proximitat asimètrica.
Potser l’amistat és reconèixer els gestos de l’altre sense arribar mai a traduir-los completament».

Artista multidisciplinària establerta a Barcelona, que desenvolupa la seva pràctica principalment en els camps del cinema, el videoart i les recerques properes al bioart i a l’etnografia multiespècie. Llicenciada en Cinema per l’ESCAC, combina la direcció cinematogràfica amb el treball en teatre, vídeo i altres projectes artístics. La seva obra se centra a explorar les relacions entre la ciència, el cinema i l’ésser humà, posant l’accent en les estructures jeràrquiques de la societat i, de manera especialment significativa, en la relació de l’ésser humà amb altres espècies i amb l’entorn. El seu interès s’orienta cap a una anàlisi crítica de l’antropocentrisme. El seu primer llargmetratge, The Human Hibernation (2024), busca trencar la narrativa del control humà sobre la natura i aborda qüestions que vinculen els cicles humans amb cicles biològics més amplis.