Carme Torrent – Meteorologies dels cossos – acció coreogràfica

Carme Torrent pren algunes de les seves reflexions sobre les relacions i el territori des del concepte de meteorologia dels cossos, una pràctica d'impermanència radical en què els cossos són concebuts des del canvi, des de la idea de la interrupció com a agent de transformació. El territori dels éssers vius no es delimita per contorns fixos, sinó que es troba en moviment continu, determinat per la força vital de cadascú. Torrent ens proposa «la invenció de situacions coreogràfiques i climàtiques on l'aire pugui esdevenir performer». Més enllà de la idea de subjecte, ens parla d'un esdevenir de relacions interdependents. Regions sísmiques on totes les coses, humanes, no humanes, reals, fictícies, deixen de ser entitats que existeixen independentment." Relacions on, finalment, el que importa: la vida, el vincle, el que hi ha entre, el que travessa, el que canvia; es troba en allò que està passant.


Carme Torrent formada en dansa clàssica i contemporània, va estudiar arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya mentre treballava en diversos estudis, com ara el de l’arquitecte Enric Miralles.
Paraŀlelament, va desenvolupar el seu treball en l’àmbit de la dansa com a creadora i performer amb coreògrafs com Carmel Salazar, Min Tanaka i Xavier Le Roy. Interessada en el Body Weather (laboratori de climatologia corporal), desenvolupat per Min Tanaka i Hisako Horikawa, va viatjar al Japó i va coŀlaborar regularment amb la companyia Tokason entre el 2000 i el 2009. Entre el 2012 i el 2022, va coŀlaborar amb Xavier Le Roy en propostes per a espais expositius.
També ha mantingut coŀlaboracions amb artistes de diversos àmbits, com ara Alexis Taulé, Octavi Comerón, Maria Antònia Oliver, Javier Peñafiel, Andrés Corchero, Rosa Muñoz, Frank Van de Ven, Constanza Brncic, Ferran Fages, Joan Saura, Bea Fernández, Andrés Waksman, Elena Córdoba, Ana Buitrago, Aimar Pérez Galí i Danya Hammoud, entre d’altres.