Javier Peñafiel – Premissa i passat. Confedrama i textos

Peñafiel presenta una confedrama sobre el temps de trobada significativa, sobre l’amistat i sobre l’agenciament com a vincle coŀlectiu. El punt de partida serà una Exfinx en equilibri sobre la fràgil línia que desdibuixa el capvespre i s’enfonsa en la nit, a l’estiu, quan els ocells criden reunint-se per dormir, mentre d’altres animals s’activen i la nit permet els canvis.
«L'esfinx és la patrona de les amigues, amistoses o no. Hi ha una zona despatrimonialitzada, on l'amistat... L'amistat, en el passat, patia proves idèntiques: pandèmies, pesta, diners...
Ara, en el tot algorítmic, el seu passat es mostra diferent, com també el seu ús instrumental. No tot és instrumental, l'amistat està fora de perill, no pel seu diagnòstic d’empatia, sinó perquè succeeix, entre alegries, similituds, enigmes sense data de caducitat, però és abandonada molt sovint. És la mort, com a notícia hiperhumana, la que informa després, dels qui eren les amigues. L'amistat, poesia durant tota la seva existència interespècie».

El treball de Javier Peñafiel se situa en la intersecció del dibuix, la veu, el vídeo, l’escriptura i la cal·ligrafia, eines que sovint escenifica en allò que denomina confedrames. Peñafiel ha exposat en biennals, museus, fires d’art, galeries i espais alternatius de diversos continents, amb una participació destacada en esdeveniments internacionals com la 28a Biennal de São Paulo i en projectes a ciutats com Nova York, Berlín, Londres, Bordeus, Lisboa, Porto, Lugano, Medellín, San Juan, Ciutat de Mèxic i Santiago de Xile. Compta amb més de vint publicacions monogràfiques i textos d’especialistes i crítics d’art que, al llarg d’aquestes dècades, permeten traçar un recorregut no només pel seu corpus de treball, sinó també pels contextos transformadors de les arts visuals contemporànies.