Presentació del llibre parAUla de Marta Darder per Ester Xargay

Les parAUles de Marta Darder

És el temps qui va configurant (que no pas consolidant) petites obres mestres com aquesta petita joia que ha escrit, dissenyat i editat Marta Darder.

Recordo que per l'edició de la Setmana de Poesia de Barcelona 2007 vaig proposar de fer un recital audiovisual a la Bonne Maison, amb poetesses que, de fet, fossin principalment artistes. La Marta Darder, hi participà, i per a l'ocasió va fer un treball videogràfic amb unes animacions esplèndides, plenes d'humor, d'uns poemes visuals, alguns dels quals recull aquest llibre. La Marta, però, a més a més, de la dimensió expressiva que els atorgava la imatge bellugadissa, va fer sortir les paraules de la pantalla, bo i conferint a cada lletra un cos propi, amb llur dimensió espacial i volumètrica corresponent, per tal que aquestes poguessin ocupar literalment tot l'espai escènic. També hi participaren Nora Ancarola i Mari Chordà que interactuaven en directe amb la imatge, bo i recitant o escrivint sobre l'espai, també es van fer uns vídeos amb poemes de Felícia Fuster i de Yael Langela amb unes accions i instal·lacions a l'escenari, i en aquesta mateixa línia també hi va participar, com a poeta, la crítica d'art Pilar Parcerisas, que llegia els seus poemes amb projeccions d'imatges que ella mateixa havia gravat a l'estudi de Pere Noguera. Recordo que en Carles Hac Mor s'hi volia afegir, però no va ser admès en una mostra de dones i va quedar-ne exclòs. Raó per la qual, de les hores ençà, es va declarar lesbià.

Ja fa anys, doncs, que la Marta va fent bon ús de la paraula, ja sigui com a signe, com a objecte, o com el que bonament vulgui, en tot cas, sempre amb aquest afany d'alliberar-ho tot que la caracteritza. Si les paraules són els nostres límits, Marta Darder s'encarrega d'esborrar totes les limitacions que aquestes impliquen, bo i independitzant cada lletra, que ens penja del coll amb una explosió de goig que ho desbarata tot, bo i capgirant la realitat amb els mateixos mots que volen definir-la.

La Marta despulla les paraules de tota referència per deixar-les anar lliures al grat del seu art. Poema com imatge o imatge com a poema, és a dir són poemes figurats i desfigurats, reversibles, subversius, sobre actius i interactius. Ella desafia conceptualment la ratlla, la cal·ligrafia (que escriu amb K d'okupa) i el blanc entre els mots, bo i oferint, a canvi, un espai lúdic i lliure.

Així, Marta Darder desafia la linealitat de l'escriptura, com Turner, precursor de l'impressionisme i de l'abstracció, va desafiar l'horitzó com a norma de composició pictòrica; amb el mateix afany amb què aquest pintor va trencar la perspectiva lineal per tal de poder representar millor l'espai i el moviment en la pintura. Val a dir que Turner es feia lligar al pal d'un vaixell, bo i surant en la mar embravida, per tal d'experimentar el moviment més subjectivament i poder-lo pintar, ja fora d'una perspectiva més objectiva, cenyida a les normes de representació. O bé treia el cap per la finestra d'un tren en marxa, dins la boira, per sentir la humitat i la densitat en combinació amb la velocitat, en el sí del paisatge que anava travessant.

 Aquestes són les parAUles de Marta Darder, les que podem experimentar penetrant-les, transportant-les, intercanviant-les físicament o mentalment.

 Com diu Carles Hac Mor al pròleg d'aquest llibre, al final d'un diàleg, ben hacmorià, que manté amb ell mateix sobre si fer o no el pròleg del llibre de la Marta Darder, diu: "Quan una obra, com la de Marta Darder, m'engresca a fer obres, o més ben dit, en aquest cas, a imaginar-me-les, és que allà hi ha una força vital que se m'encomana. I al costat d'aquesta constatació són sobreres totes les racionalitzacions que hom hi pugui fer."

I per acabar, tot picant l'ullet a Joan Brossa i a Carles Hac Mor, faré una acció d'Antimàgia amb aquesta petita obra mestre de Marta Darder.

 ESTER XARGAY


Crèdits:  

Data i lloc: 9 de juliol a les 12h

Fotografia: Àngel Vila

Text: Ester Xargay