Intervenció de Jordi Mitjà "Les bèsties i les sobres. Pels ocells"

JORDI MITJÀ LES BÈSTIES I LES SOBRES. PELS OCELLS

Jordi Mitjà a la intervenció  LES BÈSTIES I LES SOBRES. PELS OCELLS realitzà un assaig escultòric performatiu en procés, és a dir, una ebullició culinària d'idees. Concepte que Jordi Mitjà no el va aplicar en un sentit literal, sinó que el va entendre com el punt de partida d’aquest projecte pensat per ser desenvolupat amb els utensilis emprats a la cuina del restaurant La Catedral del vi i, posteriorment, van ser descartats després de la seva clausura.  Per dur a terme aquest projecte es basà en intuïcions i en investigacions d'altres exposicions que havia desenvolupat aquests darrers anys i plantejava apropar-se a un espai desconegut, inhòspit per processar amb qualsevol material trobat al lloc.  Es tractava d’usar els descarts del restaurant per realitzar diferents derives objectuals i/o textuals. Per aquest motiu la proposta Les Bèsties i les sobres. Pels Ocells  estava impregnada de referents culinaris, però aquests materials un cop intervinguts els va presentar a l’espai de l’antiga cuina com peces escultòriques, tot i que per la intervenció no va tornar a cuinar a La Catedral del vi, encara  que reprenia -des d’un vessant artístic- la intenció de treballar la idea de menjar des d’una posició conceptual: amb gestos, idees i objectes. 

 

 

DIÀLEG SIMBÒLIC ENTRE EL DESCART I LA NOVA FUNCIÓ ESTÈTICA DELS OBJECTES

Jordi Mitjà en la intervenció “Les bèsties i les sobres. Pels ocells” proposa diferents escenaris per il·lustrar la intersecció que ha establert entre la recerca artística i la història del lloc. Els seus espais d’intervenció són la cuina i el pati, on posa en relació dues idees o dos conceptes que a primera instància semblen oposats però en el fons no ho són, és a dir, planteja la paradoxa sobre el fet de cuinar, menjar, nodrir, gaudir... en relació amb el record  de l’activitat de restauració efectuada durant la història recent de l'immoble.   

  

Mitjà reflexiona sobre la contraposició que suposa el menjar en la cultura urbana i/o industrial respecte a la societat rural i/o agrícola, en què la concepció del que són deixalles ha estat molt diferent, en la societat de l’abundància ha sorgit la necessitat de reciclar les deixalles, en canvi en la societat de la precarietat no tenia sentit parlar dels materials de rebuig i menys del reciclatge, ja que la consciència de la necessitat feia que tot fos aprofitat. I en aquest cas el que l’artista planteja és justament el fet d’alimentar o hidratar els animals reutilitzant objectes/estris del restaurant que des de feia molts anys ja havien estat curosament guardats i/o descartats.

A partir de les formes i funcions d’aquests objectes els dona una nova funció. Si, d'una banda, tensa i transforma les safates per servir el menjar en formes completament noves, destrueix qualsevol possibilitat de funcionalitat o utilitza les paneres de vímet o les paelles com a motllos per fer assajos escultòrics de ciment. Empra aquests objectes o estris que abans servien per elaborar el menjar per a les persones —com les paelles— com a suports per fer nius, menjadores o abeuradors per a ocells.

       

D’aquesta manera, a partir dels motllos abans esmentat, assenyala la idea de la intercanviabilitat de les formes de les coses, en què la suposada artificialitat de les rèpliques no són només còpies d'aquests objectes sinó un experiment que millora i reactiva les funcions d’aquests suposats rebutjos. 

Com a espai expositiu la cuina és un espai imaginatiu gairebé poètic que proposa l'existència d'una nova cuina, on Jordi Mitjà, amb la intenció de (re) construir la història del lloc d’acord amb la manera com ell l’ha anat vivint i interioritzant, hi presenta quatre sèries de fotografies en color que mostren el procés de la catalogació, documentació fotogràfica i l'exploració formal dels objectes i els estris relacionats amb la restauració.

A través de l'exploració del lloc, Jordi Mitjà s'ha fet un seguit de preguntes sobre els rols que prenen els humans, els animals i l'entorn natural en la construcció de la idea de paisatge. En conseqüència, la cuina és un lloc no només d’experimentació, sinó d’activisme conscienciador, per aquest motiu hi ha col·locat els llibres de John Cage Pour les oiseaux [1] (Entretiens avec Daniel Charles) i de Josep Maria de Segarra Els ocells amics [2] per obrir la reflexió sobre la importància del paper de la música i la literatura que, quan tenen les pàgines tancades, les seves paraules són mudes, igual que els sons dels 25 discos de 45 rpm de la col·lecció Suédé sonore des oiseaux d’Europe de Jean Claude Roché en què els sons són silents. De la col·lecció de discos n’ha destacat dos, el número 10, dedicat a les chouettes hiboux, i el 14, a les hirondelles et martinets. Cada coberta de disc va acompanyada amb una fotografia d’un utensili, les orenetes amb un bol de vidre i els mussols amb un escorredor de coberts de color gris perla, material que conviu al damunt de la cuina industrial amb una copa vermella que conté un niu trobat... un antic mesurador d’oli amb un niu amb les ametlles que va recollir a la Fundació Miró a l’inici del projecte.

                       

                                    

Però cal tenir present que a Jordi Mitjà, de manera similar a John Cage que no l’interessen tots els sorolls, no l’interessen totes les restes sinó que recull, documenta, selecciona el que més l’atreu per alguna relació més intuïtiva que racional, que li permeti expressar/suggerir de manera oberta la idea que hi ha darrere del projecte. Tampoc treballa el concepte de temps de manera lineal, sovint és aleatòria, si a Cage un so el porta a un altre, a Mitjà un fet el porta a un altre, ja que són les circumstàncies les que donen valor a la correlació de situacions espaciotemporals. 

[1] John Cage Pour les oiseaux (Entretens avec Daniel Charles). Editorial Pierre Belfond , París 1913-1920. 
[2] Josep Maria de Segarra Els ocells amics. Editorial Joventut, Barcelona 1947.

 Currículum Jordi Mitjà


Crèdits:
Data i lloc: Estiu a  ARBAR
Fotografia: ARBAR
Text: Jordi Mitjà / ARBAR
Vídeo:  Cultural Rizoma
Per més informació sobre la trajectòria de Jordi Mitjà accedir a: http://www.jordimitja.com/