Presentación de libro «Working Performances» de Ramon Guimarães al Museu Tàpies

ARBAR i el Museu Tàpies presenten la publicació Working Performances de Ramon Guimarães, un projecte editorial que recull el seu treball performatiu al llarg de més de tres dècades (1989-2020).

PROGRAMA 25/04/2025

PRESENTACIÓ:

Maria Sallarès: Museu Tàpies, Educació
Ramon Guimarães (Artista): Comparteix la necessitat de recopilar la seva obra performàtica.
Marta Pol Rigau (Editora) Explica el procés de la publicació del llibre.
Olivier Collet i Jérôme Lefaure (Homesession) Contextualitzen l’obra des dels anys noranta fins avui. 
Gabriel Virgilio Luciani (Crític d’art) Aborda la dimensió queer de la trajectòria de l’artista.

RE-ENACTMENTS

lLick the Glass (2018)–  per Ivan Segura Riol
En aquesta acció, la indumentària i el so juguen un paper important, així com el moviment i la meditació constant del performer, i l’ús de la mel per abordar la incomunicació entre l’artista i el públic. [Ramon Guimarães] per Ivan Segura Riol

Unveiling the Bride (2018) – per Camila Escamilla Maisner
Què significa desvelar la núvia? D’acord amb les tesis del llenguatge dutxampià, el concepte de núvia es presenta com el principi d’autoconsciència i autoconstrucció mental, significat amb la tela d’aranya. Per tant, desvetllar la núvia no significa només desvestir-la de la parafernàlia que la seva anacrònica indumentària conté, sinó també desvelar el misteri que amaga la figura arquetípica imposada a la dona. [Ramon Guimarães]

PERFORMANCE

Ramon Guimarães realitza la performance relacionada amb l’obra d’Antoni Tàpies Fer bugada (2025). Aquesta acció forma part de la sèrie De profesión, sus labores, iniciada als anys noranta, que centra la seva atenció en activitats quotidianes. En el context en què va néixer, aquestes pràctiques estaven tradicionalment associades a l’univers femení. Fer bugada és l’acte de rentar la roba de casa. Quan fem bugada, surten els draps bruts, una imatge que es pot equiparar a l’expressió “treure els plats bruts”. D’aquí prové la dita que la roba bruta es renta a casa, per evitar fer safareig, especialment si hi ha roba estesa. Durant l’acció Fer bugada, es crea el context adient per poder utilitzar totes aquestes expressions catalanes amb la intenció de posar sobre la taula, d’una banda, el context de polarització política en què estem immersos i, de l’altra, tornar a reflexionar sobre la polèmica, també polaritzada, que la proposta del Mitjó d’Antoni Tàpies per a la sala oval del MNAC va causar a la dècada dels noranta. [Ramon Guimarães]

Amb la col·laboració del Museu Tàpies, Barcelona.