2025 Llibre d'artista «Anar a Marina» d’Isabel Banal Xifré

Anar a marina és un llibre d’artista d’Isabel Banal Xifré que explora els vincles que establim amb un territori a través de l’experiència viscuda, la memòria i el retorn als llocs. En aquest cas, el projecte se situa en l’espai comprès entre Llançà i el Port de la Selva, un paisatge estretament vinculat a la biografia de l’artista i que es converteix, alhora, en matèria de treball, espai de rememoració i lloc des d’on pensar el pas del temps.

El projecte s’articula a partir del doble sentit de l’expressió popular anar a marina: d’una banda, anar a la platja o passar-hi temporades d’estiu; de l’altra, la tradició artística de representar o pintar marines. Banal parteix d’aquesta duplicitat per desplaçar la idea convencional de paisatge marítim. La seva marina no es construeix a partir d’una única vista del mar, sinó mitjançant una constel·lació de fotografies, records, objectes, textos i experiències acumulades al llarg del temps.

 El llibre combina imatges procedents de l’àlbum familiar de l’artista amb fotografies actuals dels mateixos indrets. Aquesta convivència entre registres temporals diferents no busca reconstruir cronològicament una història familiar ni documentar les transformacions del paisatge, sinó establir correspondències entre allò que va ser, allò que roman i allò que ha desaparegut o s’ha transformat. Tornar als llocs significa mirar-los novament des del present i observar com el territori conserva, modifica o esborra els rastres de l’experiència.

Formalment, Anar a marina es construeix a través de la seqüència i el muntatge de les imatges. Les fotografies no funcionen com a unitats independents, sinó que adquireixen significat en relació amb les que les precedeixen i les segueixen. Repeticions, contrastos, semblances i canvis d’escala generen connexions entre fotografies antigues i actuals, entre persones, objectes i paisatge. El relat avança, així, per associacions i correspondències més que no pas per una estructura lineal.

En aquesta construcció, la relació entre imatge i text ocupa un lloc essencial. Les llegendes que acompanyen les fotografies no es limiten a identificar persones, llocs o dates; introdueixen records, informacions i referències que amplien o desplacen el sentit de les imatges. El text aporta temporalitats i capes de significació que no sempre són visibles en la fotografia, de manera que paraula i imatge funcionen com dues formes complementàries —però no coincidents— d’aproximar-se al territori i a la memòria.

La composició fotogràfica reforça aquesta manera de mirar. Les figures de pessebre, les pedres i les roques, elements recurrents en la trajectòria d’Isabel Banal, reapareixen com a fils conductors al llarg de la publicació. A aquests motius s’hi afegeixen el mar, la llum, els camins, els objectes quotidians i les absències. El pas constant del paisatge extens al detall, del territori a l’objecte i de l’experiència col·lectiva a la memòria íntima construeix una mirada en què els petits elements esdevenen portadors de significat.

La pedra, la llum, el mar i l’absència adquireixen així una dimensió simbòlica vinculada a la identitat, la pèrdua, l’arrelament i el pas del temps. Més que representar el paisatge, Banal treballa amb els rastres que aquest conserva i amb la manera com els llocs persisteixen dins la memòria personal.

La publicació incorpora també un text literari de la filòloga i escriptora Mita Casacuberta, que introdueix una altra forma de recórrer i interpretar aquest territori. Literatura i fotografia no s’expliquen mútuament, sinó que obren capes de lectura diferents i converteixen la literatura mateixa en una altra possible forma de «marina».

“Aquest llibre no és un àlbum ni un dietari. És una manera de tornar al lloc, de caminar-lo de nou amb els ulls i amb el cos”, afirma Mita Casacuberta.

En aquest sentit, el disseny i la seqüenciació no són elements afegits posteriorment als continguts, sinó una part constitutiva de l’obra. El ritme de les pàgines, les pauses, les repeticions, els salts temporals i les aproximacions entre imatges distants en el temps construeixen una experiència de lectura que reprodueix, en certa manera, el funcionament de la memòria: fragmentària, associativa i sotmesa constantment a noves interpretacions.

Anar a marina es configura així com una publicació en què relat visual, reflexió poètica, literatura i experiència del territori s’entrellacen per construir una narrativa íntima i evocadora. Alhora, exemplifica una de les línies de treball d’Edicions ARBAR: entendre el llibre d’artista com un espai autònom de creació i pensament, capaç de transformar una experiència vinculada a un lloc concret en una reflexió més àmplia sobre la memòria, el paisatge, el temps i les formes d’habitar un territori.

Crèdits
Data: Diumenge 24 d’agost
Lloc: Pati del Centre ARBAR
Hora: 12 hores
Fotografia: Isabel Banal
Text: Isabel Banal 

Presentacions de la publicació:

• Museu Tàpies, Barcelona, 9 d’abril de 2025
• Llibreria Foster & Wallace, Vic, 2 de desembre de 2025
• CAO Garrotxa–Ripollès, Olot, 21 de novembre de 2025
• ARBAR, la Vall de Santa Creu (el Port de la Selva), 24 d’agost de 2025