2012- Actual Francesc Torres Monsó

ESCULTURA PERMANENT

La trajectòria artística de Francesc Torres Monsó (Girona 1922-2015)  es pot definir com a individual, ja que es va desenvolupar al marge de les tendències imperants en cada moment. El seu pensament estètic es va centrar en la recerca formal i conceptual de caràcter més experimental, cosa que el converteix un dels escultors més representatius de la generació de postguerra de l’Estat espanyol.

Al llarg dels anys cinquanta del segle xx va treballar la figura humana modelada amb les mans, en els seixanta va anar distorsionant la figura en formes més abstractes, durant els setanta va tallar i seccionar els cossos, en els vuitanta va anar abandonant les figures fins a arribar a formes geomètriques, i als noranta i principis del segle xxi va consolidar el seu llenguatge amb postulats propers al minimalisme i/o al neodadaisme.

Així, de la mateixa manera que va transitar de la representació de la forma orgànica a la geomètrica, també va treballar amb diferents materials, que van de la pedra a la fusta, del polièster o la fibra de vidre a la fòrmica. Els darrers anys va voler experimentar amb aquests nous materials, no només per imposicions temàtiques o conceptuals sinó per necessitats expressives basades en els mínims elements i en les formes quotidianes que es mouen entre els llenguatges artístics del minimalisme, el neodadaisme i l’art pop. El minimalisme li va permetre explorar el plaer visual de l’aspecte fred i neutre, allunyat de qualsevol emoció, i el neodadaisme i l’art pop li van permetre expressar el component irònic, lúdic o sarcàstic en la forma.

Del seu treball cal destacar el vessant d’escultura pública-urbana de caràcter monumental

Dins aquest context se situa la peça L’embut quadrat, feta de fòrmica de color negre, la qual és un prototipus de l’embut quadrat que forma part del conjunt escultòric públic de grans dimensions «Nou ordre mundial (llei de l’embut)» de 1997. Aquest conjunt està constituït per tres embuts: un de quadrat, un de cilíndric i un de pla fet amb planxa metàl·lica de color vermell i situat al passeig d’Olot de Salt (Girona).

Conjunto escultòric "Nou ordre mundial: la llei de l'embut"  en el Passeig d'Olot, Salt (Girona)

 

La relació monumental entre l’escultura i el conjunt arquitectònic

Les circumstàncies han estat les que han determinat el destí  del prototipus de L’embut quadrat, ja que, ateses les seves grans dimensions, l’artista, en el seu dia, la va donar a l’Associació per a la Recerca Biocultural i Artística de Rodes (ARBAR), on s’exposa de manera permanent. Per tant, en aquest context de celler —sobretot si es té en compte la relació amb les proporcions de l’arquitectura i les gegantines botes—, la forma de l’embut es pot llegir com si hi hagués una voluntat implícita d’establir un vincle funcional amb l’entorn. Però, en canvi, ha estat l’atzar el que ha efectuat aquest maridatge i ha fet possible establir un joc seductor entre la coincidència de les formes i la diferència de les funcions, fins arribar a generar una ambivalència de significats desconcertant que, tot i la importància del relativisme de la mirada, pot establir una complicitat simbòlica a la frontera entre l’objecte artístic i l’entorn industrial.

   


Crèdits:

Imatges i text: ARBAR