2013 Manel Margalef Arquitectures locals

PINTURA

La proposta expositiva que Manel Margalef presenta a ARBAR es caracteritza per ser el resultat d’un procés d’anàlisi dels objectes, dels elements i dels entorns quotidians, configuracions que l'artista sotmet a un procés de deconstrucció  a través de l’observació, l'anàlisi i la síntesi de les estructures formals relacionades amb el paisatge, ja sigui urbà, industrial o rural.

Aquest procediment normalment s'origina a partir d'unes sensacions que l’artista rep de la realitat, les quals li provoquen unes emocions que articula en pensaments i sintetitza en conceptes estètics per formular la seva obra. Però malgrat aquest procés de deconstrucció, els referents essencials no s’esvaeixen del tot sinó que romanen submergits de manera més o menys explícita en l’obra resultant.

A l'escultura "Hivernacle" l'artista es planteja la idea de la convivència entre les natures mortes i immutables -la del trípode d'alumini, l'estructura de ferro i la plataforma de vidre- amb les  naturaleses vives i canviants de les plantes.  En aquest context s'ha d'entendre l'hivernacle com un habitacle que permet preservar la naturalesa fràgil i canviant del món vegetal, protecció que, al mateix temps, comporta una manera de domesticar la naturalesa salvatge. En aquest context cal situar la sèrie de peces pictòriques “Hivernacle –estudi per a projecte-“, pintures que són el resultat de les reflexions efectuades per l'artista sobre l’arquitectura dels hivernacles; ara, però, un cop Margalef  ha interioritzat l'estructura, deixa de banda la relació amb l'exterior i se centra en la representació de l’emergència d'aquestes formes  que provenen del flux, gairebé automàtic, del subconscient. Formes mentals que contenen una forta càrrega vivencial i poètica.

Reflexió sobre la identitat del territori a través del garbuix pictòric gestual.

La temàtica de l'hivernacle gairebé ha desaparegut a la sèrie de pintures “A l’altre costat del mur”.  A “A l’altre costat del mur I”, després d’una observació detallada, es pot endevinar l'estructura matriu amagada darrera de les  gruixudes  pinzellades blanques, que han estat traçades amb una gestualitat gairebé grafològica.  En canvi, “A l’altre costat del mur II” els  múltiples punts negres, els quals estant dipositats rítmicament sobre el suport, fan que aquesta seqüenciació reiterada oculti completament el contingut. 

  

                                             Manel Margalef "Al otro lado del muro I"                                         Manel Margalef "Al otro lado del muro II"

A ambdues sèries pictòriques les conformacions que l’artista va generant, entrellaçant i/o embolicant amb colors simples, són monocromàtiques: en algunes peces utilitza el blanc i en altres empra el marró o el negre, sempre al damunt d’un fons ocre clar. Sembla com si amb l’acte de pintar/tapar volgués construir a través del gest una màscara per ocultar realitats molt íntimes o estats mentals molt profunds, cosa que fa que les formes posin de manifest una mirada d'incertesa, còmplices de la seva manera de ser.

 

                          Manel  Margalef, pinturesde la sèriea Estructura. 2012

 

Així, en aquests treballs, malgrat la força expressiva de la gestualitat, es fa palesa una contenció silenciosa que aclama el crit ocult del desig de l’artista de retenir els diferents moments d'intensitat que s’esvaeixen dins del procés creatiu.

Video de l'obra de Manel Margalef exposada

Web Manel Margalef


Crèdits

Imatges, vídeo i text: ARBAR