1987 Pintura/Abstracció

L’exposició de Lluís Lleó “Collage-ferro-cautxú” que va presentar el juliol de 1987 a la Sala d’Art del Restaurant la Catedral del Vi, constava d’un conjunt d’obres fetes en collage de papers grisosos sobre fusta. La idea que sustentava aquests treballs era, d’una banda, explorar amb el comportament dels materials i, de l’altra, combinar diferents tons d'una mateixa gamma cromàtica per, generar amb les textures amb aparença metal·litzada, i representar aspectes inherents a la fragilitat de la vida. Encara que Lluís Lleó s'ha dedicat gairebé de forma exclusiva a la pintura, en aquesta sèrie de peces s'evidenciava el canvi de paradigma vers la recerca d'un caràcter més volumètric.


L’exposició d'Elisabet Mabres titulada “Pintures” va ser plantejada com una forma de fer visible, a través de la pràctica pictòrica, els seus estats mentals: emocions, sentiments o pensaments... Cal destacar que aquesta força mental era expressada a través de la gestualitat amb traços enèrgics i amb uns resultats molt austers, tant en les formes com en els colors que en cada pintura anaven prenent trets diferencials.


El treball pictòric d'aquests anys de Núria Bagué presentat a l’exposició “Pintures” es trobava molt proper als pressupòsits cromàtics dels pintors dels camps de colors. La seva recerca plàstica no s'adreçava solament vers el component matèric, sinó que estava especialment interessada a treballar la qualitat sensorial del color. Aquest procediment li oferia l’oportunitat de deixar la seva empremta en la superfície pintada amb colors fortament contrastats fins a  arribar a dominar tot el quadre.


M. Oliveres Giralt a les peces presentades a l'exposició titulada “Pintures” va emprar les formes geomètriques per dividir i subdividir el motiu en la superfície pintada. Pel que fa als dibuixos de petit format de la sèrie Simetries la figuració s'imposa al gest pictòric. Així, el dibuix semifiguratiu, com a tret distintiu de l'artista, es caracteritza per ser doble en el qual on les configuracions es dupliquen o contraposen. Dibuixos que semblen recrear escenes mítiques del món medieval.