1989 Pintures/Muntatge

Pau Baena en aquesta exposició, “Made in Taiguán”, va presentar una sèrie d’obres pictòriques que posaven de manifest la seva vessant lúdica i reivindicativa de la pintura, ja que Baena, malgrat haver treballat en diferent suports, es defineix com a pintor.En el rerefons de les seves peces hi emergeix la realitat del món, fruit de la seva experiència del dia a dia i, de com aquesta quotidianitat ha afectat la seva vida, és capaç de traduir-la des de la seva particular mirada en forma pictòrica. A finals dels anys vuitanta va manifestar la seva fascinació per la cultura hindú, tant per la seva mitologia com per la seva realitat, sense deixar de banda, la seva relació constant amb la literatura, tal com es pot llegir en el títol de la pintura Desayuno con Proust.  Perquè diu Eudald Camps anys després: “(...) existeix un Baena barroc capaç d’imaginar realitats bigarrades on el símbol més transcendent conviu amb la fina ironia que aporta la consciència de l’existir domèstic”[1].  

[1] Eudald Camps. https://eudaldcamps.com/2013/02/11/pau-baena-anima-de-vidre/ [consulta 10 de novembre de 2016] 


Ester Baulida a mitjans dels anys vuitanta va introduir missatges escrits en les seves pintures com Les fulles de les palmeres, Que bonito todo o en cartells com Señora que bonito todo que va presentar en l'exposició Mi Niña Bonita a la Catedral del Vi. "Baulida no empra les paraules com a element vertebrador del seu llenguatge però sí que utilitza les anotacions, sovint amb totes o algunes lletres invertides. En un primer moment, aquesta inversió tenia unes connotacions infantils i espontànies de l'escriptura” [1]. Però amb el temps aquesta innocència s'ha anat transformant en una intenció per a reivindicar la poètica de l'aprenentatge del llenguatge i de l'autocorrecció de l'escriptura manual, on el seu jo actua com agent d'integració i de síntesi d'aquest camuflatge, ja que, en la majoria d'aquestes pintures el grafisme de les lletres i el contingut de les paraules esdevenen part dels dibuixos. 

[1] Pol, Marta. “La carta, mirall de l’existència“. Catàleg de l’exposició “M’escrius una carta”, Museu d’art de Girona. Editat per la Diputació de Girona, Girona 2000. 


La investigació pictòrica d'Enric Mauri a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta es va centrar en la recerca de les possibilitats expressives fonamentades en un llenguatge monocrom. Aquestes pintures van ser efectuades amb l'emblanquiment de teles de color gris amb pasta humida, aconseguint zones bastant denses i rugoses, on posteriorment hi feia subtils relleus amb un estri puntegut, “(...) generalment la projecció mental d'ombres orgàniques. (...) Aparences que prenen existència més enllà de la superfície pictòrica i adquireixen autonomia i valor sintàctic en la ment de l'espectador." [1]

[1] Pol, Marta. Estat de Coma d'Enric Mauri.  Europ.Art, Núm. 14, maig-juny 1993.


Glòria Ortega com a escultora es va iniciar en el camp de la ceràmica, després va passar treballar amb  escultures fetes amb ferros, ja fossin aquestes  exemptes o en assemblatges. Així, els assemblatges que va mostrar a la Catedral del vi va adherir materials reciclats com ferros tallats, doblegats... al damunt del suport prèviament treballat com litografies o gravats. "L'objectiu de l'escultora no és en absolut reciclar objectes sinó realitzar una subjectiva interpretació, recreació que sorgeix potser (..) del record d'una experiència i, per conseqüent, aportació creativa que eleva mitjançant la conceptualització, allò quotidià en objecte artístic."[1] 

[1] Pol, Marta. Glòria Ortega, Escultures. Art  (Guia mensual del Arte Contemporaneo) Núm. 24, març  1990, pàg.  56-57.