1992 Pintura/Pintura digital

Ferran Giménez va presentar una sèrie de pintures fetes per ordinador. El motiu de les pintures eren formes geomètriques bàsiques com quadrats, cercles... superposats i pintats en diferents colors, i  "presentats darrera de vidres extremadament gruixuts i pesants"[1] que donaven una visió poc precisa dels motius.  "Ferran Giménez diu: que amb l’ordinador defineix cada línia, cada cercle amb una precisió matemàtica. Tot i que el monitor no pot donar la mateixa definició que la impressora, vull que l'espectador vegi la meva feina de la mateixa manera que jo la veig durant la seva execució (...) i crec que el vidre tradueix bé aquest efecte"[2]. Però malgrat això, Ferran per fer els retocs finals del treball imprès en làser va utilitzar el pigment i el pinzell per afegir els efectes finals de color. Les pintures portaven uns pesadíssims marcs metàl·lics que contribuïen a donar a la pintura un tret diferencial. 

[1] Redacció. Mañana de l’Empordà, Llança número 3, 30 de juliol 1992.

[2] Redacció. Mañana de l’Empordà, Llança número 3, 30 de juliol 1992.


Pere de Ribot en aquells moments el concepte de rizoma era "el tret fonamental d’aquest treball, a nivell conceptual com subjecte de raciocini, i substància temàtica en la plàstica-estètica. No obstant això, s’introdueix en una posició dialèctica en voler conciliar idealisme i racionalitat; és a dir, establir un sistema de coneixement que contraposa la contemplació a la raó. De la contemplació es deriva un procés d’introspecció sobre les possibles formes de guariment vital i, també la implícita vinculació emotiva amb l’objecte, cosa que li permet fer un gir en la direcció de la seva percepció i de la representació. En canvi el raonament les fa versemblants per donar-les un contingut universal, en depurar qualsevol rastre de parcialitat o referència i les faculta d’una qualitat abstracta.  Però d’acord amb la tesi de Schelling, ens cal observar la naturalesa i les seves coses en l’essència, i no solament la seva forma indefinida o buida de contingut, perquè no ens aporta res a la nostra sensibilitat, ja que una cosa immillorable és aquella que té presència en l’essència de l’esperit. (...) Així, l’aproximació pictòrica a l’element natural proporciona a l’artista un cabal d’inesgotabilitat metafòrica, que li permet d’experimentar i analitzar aquestes configuracions generadores d’un potencial de formes suggerents  que li brollen d’acord amb el seu estat interior i del pensament[1].

 [1] Pol, Marta. Pere de Ribot: Rizoma del pensament estètic. Pere de Ribot, Rozòmata. Catàleg Número 41, abril-maig 1993. Sales Municipals d’exposició de l’Ajuntament de Girona, 1993.