1994 Intervenció/Fotografia/Text-performance

La instal·lació d'escultures de canyes que Jano Palmada va presentar al pati va consistir en disposar,  en diferents punts  estratègics de l'espai, una sèrie de peces escultòriques elaborades amb canyes,  de manera que interactuessin amb les plantes  el jardí i/o els objectes del lloc.


La instal·lació de Narcís Gironell presentada a la Catedral del vi constava de dues parts, una externa i una altra interna. La peça col·locada a la façana principal era un muntatge que simulava una pintura-mirall, feta amb planxa d'acer polit i emmarcada amb un marc daurat. La seva funció era concretitzar el paisatge, l'entorn... i reflectir  tot el que es mogués o tingués al davant i, en aquest cas, a l'estar a la façana sud, depenent de la intensitat de la llum a estones reflectia la llum del sol i, d'altres, la silueta del monestir de Sant Pere de Rodes. En canvi les peces interiors, penjades a la sala de les botes, al ser fetes amb un material més delicat, al damunt d'un suport opac de paper pintat de color blau o vermell hi va construir, amb l'adhesió de paper de plata i/o or,  unes formes geomètriques que recordaven escales, ics, creus... podien ser mostrades de manera individual o en sèries de tres.Tot i que aquestes peces  continuaven amb la  mateixa idea dels muntatges mirall que interaccionaven amb l'entorn, però ara les peces ja no captaven i mostraven el que succeïa al seu voltant sinó que emetien una gran força vibracional i cromàtica. 


Oscar Gamell i Servand Solanilla  van presentar “La taula de l’artista”

Van plantejar la seva intervenció artística a La Catedral del Vi, conservant la inquietud pictòrica de les formes, els colors i els ombres que els servien per conferir volums, així com, la seva disposició al damunt del suport. Però en aquesta proposta, el suport no era el llenç sinó que en ser una intervenció efímera, no van intervenir ni formalment ni cromàtica, ja que els objectes eren els prototípics de la restauració: estovalles, cobreix estovalles, tovallons, plats, coberts, copes... cartes,  encara que seguint una línia molt diferent a la del restaurant, per, volgudament marcar la diferència i donar al comensal la possibilitat de tenir una experiència sensorial, per  situar-lo dins d’un marc conceptual completament diferent.


Isabel Codina


Borja Zabala 

El treball d’art d’acció de Borja Zabala dels anys noranta es podria circumscriure dins de les accions postconceptuals, ja que en les seves accions ironitzava sobre el valor o plusvàlua de l’art al mateix temps, que mantenia una postura ferma contra la sacralització de l'artista. Borja Zabala en els textos performances que va mostrar a la Catedral del Vi presentava el text fet amb cinta per retolar de color vermell i verd, colors que estan vinculats al mercat de l’art per indicar la compra o reserva d'una peça, però en paral·lel aquests colors eren uns signes que li permetien fer una crítica i denúncia a la mala gestió de certes institucions, a les polítiques culturals, als mitjans de comunicació...                                                                   El contingut del missatge es podia captar en l’ús gairebé sistemàtic de l’analogia, establint una correlació entre forma i contingut amb signes i símbols, per fer explícites les seves intencions de sarcasme, crítica o burla perfectament evidenciades sota el domini del concepte i la precarietat de la resolució tècnica.