Història de Sant Pere i Santa Creu de Rodes

HISTÒRIA DE LA SERRA DE RODES I VERDERA

La Serra de Rodes està situada a l’extrem est del Pirineu axial. És un derivació de l’Albera que acaba en la península del Cap de Creus, situat a la part més oriental, amb la subdivisió de la serra de Verdera que es veu culminada pel puig de 670m que acull el castell de Sant Salvador i el monestir romànic de Sant Pere de Rodes.

- SANT PERE DE RODES

Imatge del conjunt del monestir romànic a l'entorn de Verdera.

 

BIBLIOGRAFÍA

Historia y arquitectura del monasterio románico de Sant Pere de Rodes.

Camino de Santiago desde Cataluña.

LACARRÀS, Montse. El Camino de Santiago en Catalunya: de Montserrat a Alcarràs, de Tàrrega a Alfarràs . – (Guies turístiques de Catalunya), 2010.

Sònia Masmartí " Llegenda sobre els orígens de Sant Pere de Rodes"

http://www.megalitica.cat/

 - BREU HISTÒRIA DE SANTA CREU DE RODES - ACTUALMENT SANTA HELENA

Avui es té coneixement de l’antic nucli de població de Santa Creu de Rodes gràcies als estudis històrics i arqueològics efectuats a la seva església parroquial,  Santa Helena de Rodes, antiga església de Santa Creu. Les primeres notícies que es tenen de l’església de Santa Creu són del 974, quan aquesta apareix esmentada a un butlla del papa Benet VI, com un dels béns del monestir de Sant Pere de Rodes, ja que tota la població estava sota el domini i el servei del monestir.

Malgrat això, es té coneixement que l’església va esdevenir parroquial i, en el moment de màxim apogeu, hi van arribar a haver tres sacerdots. “Pel que fa a la seva datació, aquesta és motiu de controvèrsia, tot i que hom pensa que l'església primitiva, preromànica, pugi ser del segle X o anterior” (...), ja que de la construcció  destaquen l’ús de l’opus spicatum, els arcs de ferradura de les finestres originals i l’absis carrat propi de les esglésies visigòtiques. Sobre el creuer s'hi aixeca una  torre rematada amb una espadanya de dos ulls d'època posterior.

Església de Santa Creu de Rodes (Santa Helena)

 

Tot i que el 1330 va ser assolada per corsaris, Santa Creu, entre els segles XII i XIV, va viure un temps de prosperitat i va arribar a acollir 250 habitants. Tot això va ser possible gràcies, d’una banda, a la prosperitat dels cultius i, de l’altra, per l’afluència dels peregrins que anaven al monestir. La gent del poble es dedicava bàsicament al conreu de les vinyes i els olivars, a la producció artesana derivada de les necessitats del monestir i al comerç de tots aquests productes. El 1517 l’església parroquial s’anomena per primer cop Santa Helena (personatge lligat a la Llegenda de la Creu), probablement perquè el segle xv fou el moment de màxima esplendor en la celebració dels jubileus. A la zona de Sant Pere de Rodes la festa del jubileu estava lligada a la festa de la Santa Creu. A partir de mitjans del segle XV Santa Creu va entrar en una situació de declivi i/o decadència a causa de les males collites provocades per les epidèmies, les guerres i els saquejos, cosa que va provocar l’abandonament del poble.

 

 

Imatges del jacimiento de Santa Creu de Rodes

 

BIBLIOGRAFIA SOBRE SANTA CREU DE RODES

Les excavacions de Santa Helena de Rodes descobreixen en un mateix lloc la vida civil, religiosa y militar de la Catalunya medieval. La Vanguardia en català | 09/10/2012 - 00:00h.

El poblat de Santa Creu de Rodes surt a la llum

Bloc: Conèixer Caralunya