La Vall de Santa Creu

UBICACIÓ

La Vall de Santa Creu està situada a la falda de la serra de Rodes, concretament en el vessant meridional de Verdera, al peu del monestir de Sant Pere de Rodes i de l’església de l’antic poblat de Santa Creu, Santa Helena.

 

ORÍGENS

Actualment els historiadors defensen que els orígens de La Vall de Santa Creu es perden en el temps, però es té constància de l’existència d’una cel·la monàstica del segle IX vinculada al monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest fet demostra que l’indret durant l’etapa medieval depenia jurídicament del monestir i, tal com estava establert en la societat feudal, li havia de pagar un tribut anual per conrear les terres. D’altra banda, es postula que és molt probable que bona part dels pobladors d’aquest llogarret procedissin de Santa Creu, especialment a partir de la decadència que s’hi va produir després de mitjans del segle XV.

Quan el municipi de la Vall es va desvincular del Monestir de Sant Pere de Rodes va ser independent fins al 1787, moment que per ordres de Carles III va passar a ser un veïnat del Port de la Selva.

 

Església de Sant Fruitós

Del conjunt de les edificacions cal destacar l’església Sant Fruitós que segueix conceptualment un estil bastant similar al de Santa Helena, sobretot pel que fa a la façana principal rematada amb una espadanya de dos ulls amb la funció de campanar, així com els arcs de mig punt de l’interior.  

Se suposa que els orígens de Sant Fruitós es troben en una "antiga cel•la monàstica esmentada per primer cop l’any 866 en un precepte de Carles el Calb on consta com una possessió de Sant Esteve de Banyoles. (...) Un precepte d’Odó  la situa a l’òrbita de Sant Policarp, el 899 s’esmenta com església quan fou donada al bisbat de Girona i el 948 figura com una possessió de Sant Pere de Rodes, situació que l’església va mantenir en el futur" (1).  Malauradament, no s'han trobat encara restes aparents d’aquella època. L’edifici actual cal situar-lo entre els segles XVI i XVII.

(1) Informació extreta de Monestirs de Catalunya. 

 http://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae42frui.htm [19 de juliol 2013]

 

OROGRAFIA

El fet que els pobladors escollissin aquest paratge recòndit per establir-s’hi responia a la necessitat estratègica de protegir-se de les constants amenaces que efectuava la pirateria al llarg de les costes catalanes durant els segles XVI i XVII. La majoria de les trenta-tres cases actuals provenen d’aquest època i acollien unes dues-centes persones que vivien del conreu de la vinya i de l’olivera.

Els límits de poble els posen l’orografia rocosa de l’indret i els accidents geogràfics: d’una banda, les muntanyes i, de l’altra, la riera del mateix nom que desemboca a l’antiga platja del Port de la Vall.

Bona part del poble se sustenta al damunt de roca viva, cosa que es pot observar tant en la pavimentació dels carrerons –petits i estrets- com en els fonaments dels habitacles. La seva disposició s’organitza en un llarg i estret carrer d’arribada que es bifurca en dues direccions, la que va a la zona baixa cap a la riera pel camí a peu que porta al Port de la Selva i la que segueix a la font i/o a la plaça. Des de la plaça es pot anar al camí que porta a Sant Pere de Rodes, així com a la part alta del poble d'on surt el camí a peu que porta a Llança passant pel Coll del Perer.

 

PECULIARITATS DE L'ARQUITECTURA DEL POBLE

És interessant ressaltar que, tot i que la majoria de les cases tenen els seus orígens al principi de l’edat moderna,  fins al segle XIX es va continuar construint amb pedra i arcs com en l’època medieval, seguint la línia de l’arquitectura de Sant Pere i Santa Creu de Rodes.

La tipologia de l'arquitectura de les cases

La majoria de les cases, tal com s’ha dit anteriorment, estan fetes de pedra i tenen dues plantes. La part de baix pot tenir la funció de magatzem, celler i/o trull i està coberta amb voltes de canó o volta de quatre punts fetes de pedres i acabades amb la tècnica de l’encanyissat de calç i canyes. A la part superior, hi ha l’estança amb la següent distribució: la cuina, que és la part més important i consta d’una llar de foc; després les habitacions, algunes sense obertures a l’exterior, les finestres de les quals solen donar a un passadís o al menjador, i un petit terrat on hi havia antigament el lavabo.

Les torres

Del conjunt arquitectònic cal destacat les edificacions amb torre, cosa que fa pensar que les cases que no es podien expandir en horitzontal ho van fer en vertical, com és el cas de les cases de la part central del poble com  Can Coca, Can Soler, Can Pol, Can Gorgot... Per la seva tipologia, tot fa pensar que la seva funció no era de defensa.

PRODUCCIÓ VITIVINÍLOCA I OLIVERA

Dins d’aquest entorn natural, cultural i històric, cal destacar la riquesa paisatgística que ha suposat la dilatada activitat vitivinícola i olivera efectuada des de temps antics fins a principis del segle XX. 

El paisatge de la Serra de Rodes és dur i agrest, fruit del treball manual de moltes generacions passades, i la seva petjada queda encara reflectida en els dissenys arquitectònics emprats pel correu de les vinyes i dels olivars. Espais escalonats en feixes mil·lenàries fetes de pedra que s'enfilen per les muntanyes i que, malgrat els anys en desús, són encara visibles. Son empremta ineludible del moment d'esplendor del conreu de ceps i oliveres, que encara avui es fa palès en l’aroma que desprèn la terra fèrtil.

 

WEBS SOBRE LA VALL DE SANTA CREU

Web de l'Ajuntament de El Port de la Selva

http://ca.elportdelaselva.cat/que-visitar/la-vall-de-santa-creu-11.html

Rutes de senderisme, La Vall de Santa Creu

http://ca.wikiloc.com/rutes/senderisme/espanya/catalunya/la-vall-de-santa-creu

Cel·la monàstica de Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu

http://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae42frui.htm

http://ca.elportdelaselva.cat/turisme/que-visitar/esglesia-de-sant-fruitos-de-la-vall-5.html