Ramon Guimarães «Taula parada»

TAULA PARADA parteix d’un gest molt quotidià: asseure’s a taula. Però, en aquesta peça, la taula deixa de ser un espai de trobada o d’alimentació i es converteix en un lloc de representació, acumulació i desaparició.

Treballo amb referències de la tradició gastronòmica catalana, però no des de la nostàlgia ni des de la celebració folklòrica. M’interessa entendre aquestes estructures culturals com a espais que també poden contenir violència, desig, memòria i construcció d’identitat.

Els plats que apareixen a la peça deixen de ser objectes domèstics i es transformen en superfícies on el cos apareix fragmentat, convertit en imatge i fins i tot consumit. Això introdueix una tensió important: el cos ja no és només qui menja, sinó també allò que s’ofereix i s’exposa.

La peça també reflexiona sobre les formes contemporànies d’exposició del jo. Vivim en una cultura visual on l’experiència íntima es converteix constantment en una superfície consumible. Aquesta idea apareix en l’acumulació progressiva dels plats: cada nova imatge cobreix l’anterior. L’acumulació no genera abundància, sinó desaparició. El que queda visible determina el que pot ser recordat.

Per això, TAULA PARADA funciona com un sistema de capes entre cos, tradició, llenguatge i imatge. No busca explicar una història tancada, sinó activar un espai d’inestabilitat on l’acte de servir es converteix en una coreografia de memòria, representació i desaparició.

Crèdits:
• Data: 30 de maig de 2026
• Lloc: Centre Espanyol de Perpinyà
• Text: Ramon Guimarães
• Imatges: Ramon Guimarães