Intervenció «Silent science», de Carme Viñas

La ciència silenciada 

Carme Viñas a la sala del Trull  presenta la intervenció «Silent science» que consta d'una filmació de 12 minuts en buclea i llums fosforescents.

Al video  «Silent science», reflexiona sobre temes científics des d’un punt de vista filosòfic, per no dir metafísic, sobre l’ésser, l’existir, el conèixer... A partir d’una mirada inquietant, fa esment de la fascinació que des d’antic ha sentit l’ésser humà pel cosmos. El cosmos ha estat el mirall a través del qual les diferents generacions han projectat les seves fascinacions, les seves ansietats... i és motiu de múltiples reflexions sobre els orígens, el més enllà... el futur.

Viñas, a partir de la lletra de la cançó Silenci, dona cos narratiu i visual al seu film. Mostra dues habitants d’una nau d’abastament que davalla cap a la Terra amb rostre d’estranyesa, fins que apareixen els personatges, per separat. La figura adulta, Carme Viñas, relata la història que hi ha al darrere de la filmació, unes intuïcions sobre la realitat científica que ha tingut des de la infantesa. Per entendre-les, però, ha necessitat contrastar-les amb el coneixement científic d’un físic, en Víctor, per després poder lletres a les melodies musicals amb l'ajuda del músic, Rod Catling.

El treball de Carme Viñas revela cert optimisme per les aportacions de la ciència, concretament la ciència silenciada, aquells sabers que han tingut una gran importància per a la societat del coneixement però als quals, un cop han estat integrats i/o estabilitzats culturalment i socialment, ja no es dona més importància. En aquest monòleg, Viñas per introduir els espectadors en el seu interès per descobrir la veritat, idea de veritat que es va esmorronant i fragmentant en múltiples capes conceptuals i materials de veritat.

Carme Viñas, en el treball «Silent science», fusiona l’art amb la vida, treballa amb la idea de ciència amb materials d’ús quotidià, bàsicament joguines, per mostrar que el joc i el coneixement no estan tan separats. És a dir, estan aparentment allunyats, però amb una mirada atenta ràpidament es pot observar la seva interrelació.

Una mena de naixement iniciàtic?

La nena, Violeta Jordana, adquireix nocions sobre el cosmos d’una forma ostensiva a partir de l’ús d’instruments, en aquest cas joguines, que la introdueixen en l’ús i, per tant, en l’aprenentatge de com mirar el cosmos. D’aquesta manera, a través del joc ostensiu, tal com diu Carme Viñas, «l’infant juga, observa», adquireix un coneixement que el portarà a entendre les regles associades a l’estudi del cosmos. Carme relata que «la nena fa córrer l’estel, esperança possible de la humanitat».

A la imatge final, quan la nena observa, relaciona i ubica les constel·lacions des del seu iPad, apareixen mapes que marquen una realitat, identitats de la vida terrenal com animals i éssers que han passat al món mitològic i que han servit a la humanitat per donar sentit a intuïcions. Coneixements fonamentals per a la cultura agrícola, com ara la posició de les estrelles per disposar les estacions, els moments de sembra, cura, collita... per saber en cada moment com s’havien de portar a terme aquestes tasques, són coneixements que s’han de transmetre, ja que no s’hereten de manera biològica sinó que només sobreviuen quan es comparteixen, ja sigui a través de la transmissió intel·lectual o experiencial. Aquestes projeccions formals li han servit per explicar-se —encara que de manera parcial— la realitat.

Crèdits:

• Data i lloc: 8 d’abril a la plana de la Serra de Rodes  
• Fotografia: Jaume Jordana / Carme Viñas / ARBAR      
• Text: Carme Viñas 
• Vídeo de la peça:  Jaume Jordana / Carme Viñas 
• Video document: Pep Roura
• Per més informació sobre la trajectòria de Carme Viñas  Web Carme Viñas