Intervenció Bàrbara Sánchez Barroso i Adriana Vila Guevara de la peça fílmica «El nusos que nuem»

“Devenir amb”  (Haraway, 2019) planta o flor, així com l'«esdevenir amb» peix són universos per altres complexos on no existeixen les categories de gènere i raça, no hi ha subjectes dones lligades a una biologia específica, perquè el que es produeix són cicles simbiòtics entre diferents regnes vegetals, animals i microbis. Tampoc som cossos-màquines amb funcions específiques fragmentades, sinó una força alliberadora de moviment que ocupa l'espai, la direcció i la llum. Les plantes i les flors estan més enllà d'anatomies mecàniques com a respostes a la seva propagació pel món. A l'una de les seves particulars formes, elles s'expandeixen pels estímuls i impulsos.

Són més aviat poètiques de temps ancestrals que no som capaços de percebre, expressar i tampoc d'enunciar sota la gramàtica actual de la ciència moderna, i potser tampoc amb el nostre vocabulari limitat a certs conceptes derivats d'idiomes i ideologies hegemòniques.

La idea de projecte Esdevenint-amb / un assaig -situat- al voltant de “seguir amb el problema” és establir un treball de col·laboració entre dues artistes que provenen de camps diferents: Bàrbara Sánchez Barroso de les arts visuals i Adriana Vila Guevara del cinema experimental.

En la intervenció al Centre ARBAR  presentara  la peça fílmica en 16 mm Els nusos que nuem resultat de la recerca efectuada al llarg de tot l'any i del període de residència a la Vall de Santa Creu."Com diuen les artistes "una translació d'una trobada que pensa amb cura. Que es llegeix entre línies, es mira als ulls, que escolta el cruixir de l'entorn amb atenció. Un esbós aplicat de l'esdevenir i generar- amb. Un esbós, des del més mundà, d'una trobada, físic, reflexiu, simbiòtic i situat. Un pas de pàgines com versions d'històries que es contenen en la seva senzillesa, en la seva durada i continuació. Un espaitemps per esdevenir el que és suggerit en cada pas. Una acceptació de la proposta de subjectivitat, actualitzant un cop i un altre la manera en què és rebut el que se'ns presenta, actualitzant cada gest i el seu pols, en el teixit de figures de cordes. Reconeixent-nos en la condició de caminants de senders entrellaçats." 

A partir de la convivència  —entre ambdues artistes i amb l’entorn—, creen una pel·lícula de llenguatge directe i poètic, on els elements de l’entorn que han conegut en profunditat revelen la seva condició de simpoiesis; és a dir, es mostren interrelacionats i interdependents, tenint cura uns elements dels altres. Les imatges dialoguen amb fragments de les lectures que prèviament havien compartit les artistes per reflexionar sobre aquesta condició simbiòtica dels éssers.

______________________________________________

Crèdits:
• Data i lloc:  del 10 de juliol al 11 de setembre  2021
• Fotografia: Bàrbara Sánchez Barroso - Adriana Vila Guevara 
• Text: ARBAR/ Bàrbara Sánchez Barroso - Adriana Vila Guevara 
• Vídeo document de la presentació: ARBAR/ Pau Mira    
• Per més informació sobre la trajectòria Bàrbara Sánchez Barroso - Adriana Vila Guevara