C-72R (Mònica Buxó i Marta Domínguez) «Trajectòries»

Les propostes del grup C-72R s'emmarquen en l'art conceptual i es materialitzen a través d'un llenguatge i una poètica pròpia que es mou des de l'accionisme (art d'acció) a la instal·lació. Es tracta d'un art col·lectiu generat i dut a terme per les tres dones integrants del grup.

Els continguts de les seves accions sovint tenen com a objectiu la dissolució dels patrons habituals, conformistes del comportament i la proposta de pràctiques d'entrenament perceptiu i creatiu, així com una visió crítica i de presa de consciència social. Aquest enfocament entra en diàleg amb l'entorn on s'esdevé l'acció: el significat que aporta una determinada ubicació o context, la seva funció actual, la seva història, i els elements propis d'aquest espai, sovint presos com a referents. Les accions tenen una concepció d'obra oberta, no exposen un contingut literal tancat sinó que és l'espectador qui amb un paper actiu ha d'interpretar el sentit de la proposta.

L'acció Trajectòries vol ser una celebració per reivindicar i commemorar la memòria de les dones que tenen una relació amb el passat de les artistes, i per extensió, a reivindicar i celebrar la memòria de totes d'aquelles dones que les han precedit i gràcies a les quals les C-72R, són qui són.

Mònica Buxó i Marta Domínguez, dues de les tres integrants del grup C-72R, van fer un exercici de memòria amb un fort caràcter conceptual, amb la seva corresponent dimensió plàstica i simbòlica. Per torns, van dir en veu alta el seu nom i el de totes les dones del seu llinatge familiar de les quals en podien recordar el nom o algun cognom. Per cada nom, clavaven una estaca a la vinya, per posteriorment unir totes les estaques de cada família amb un cordill vermell, simbolitzant el lligam sanguini. Amb aquest gest mostraven el procés pel qual el sistema patriarcal s’encarrega de fer desaparèixer les dones mitjançant l’arraconament del seu cognom en l’arbre genealògic.

A més, representaven físicament l’escassetat dels noms recordats i feien així palès l’oblit. A continuació van convidar als assistents que ho volguessin a dir el nom de totes les dones de la seva família que poguessin recordar. La participació va ser nombrosa tant en dones com en homes i, en tots els casos, es reflectia el mateix fet: la desaparició dels cognoms de les mares i, per tant, l’oblit de les dones de totes les famílies. Per concloure l’acció, la jornada i el cicle, les artistes van donar als assistents un fulletó on recollien el treball de recerca biogràfica que van fer amb relació als seus respectius femenins arbres genealògics. També van repartir un got de vi als presents i van proposar un brindis en record de totes les mares que són esborrades mitjançant la marginació dels seus cognoms.

Crèdits:
Data: 21 d'agost 2021
Lloc: vinya del Clumet
Fotografia: ARBAR /Ramon Guimaraes
Vídeo: REM LAB S.L.
Text: C-72R  / ARBAR