Accions "Paraula" i "Les eines dels meus amics", de Josep Masdevall

Josep Masdevall en la proposta Escoltant la vall, expressa amb la veu, la parla i la sonoritat de la vall mitjançant l’escriptura. L’acció- intervenció de llarga durada, realitzada a la feixa intermèdia de la vinya del Clumet, s’articula en diverses peces, una de les quals és Paraula. Masdevall deixa de banda el llenguatge gràfic musical per centrar-se en el llenguatge verbal i representar el mot paraula, gènesi de la comunicació lingüística i eina essencial per estructurar i fonamentar el pensament de l’ésser humà.

L’artista, d’acord amb la idea genèrica del cicle, escriu les lletres de paraula en un entorn agrari en desús: amb l’aixada, traça cada lletra en minúscules al sòl de la feixa, un cop completament neta. A fi que a finals de l’estiu la vegetació silvestre autòctona (fonoll, bardisses, bruc...) creixi i les línies prenguin forma, primer l’artista i després voluntaris la reguen diàriament. 

Josep Masdevall "Regar la Paraula " Acció 25/07/2015

Per poder dur a terme aquesta acció, Masdevall es va plantejar d’emprar diverses eines relacionades amb el treball del camp, com ara la fanga, la forca, el rasclet, l’aixada, el volant, el tallant o la dalla, que, tal com es veu a la fotografia Primer paisatge, va transportar dins del cotxe durant tot el procés. Al final, però, no va fer servir gairebé cap d’aquestes eines, només l’aixada per traçar el mot paraula i el rasclet per netejar. Tot i així, el fet d’anar a buscar les eines i tornar-les li va permetre interactuar i restablir relacions amb antics amics, tal com explica a l’acció Les eines dels meus amics.  

                                                                                      Josep Masdevall "Les eines dels meus amics" Acció 25/07/2015

A Segon paisatge l’artista crea una composició amb trossos d’esbarzers secs extrets de la feixa, retallats i col·locats sobre un paper blanc a fi de configurar una estructura ordenada, racional, contrària a la disposició antròpica de les bardisses en la natura, és a dir, a la feixa.

Aquesta proposta es basa en l’estudi del medi i evidencia que la quotidianitat xifra l’expressió del llenguatge històric i natural de l’indret, on les marques progressivament deixen de ser expressions agrícoles per esdevenir un paratge silvestre. Per transformar el context en una experiència lingüística, l’artista treballa la cura i el cultiu: mitjançant l’acció, l’escultura i el llenguatge, culturitza la natura i així destaca el potencial polifònic i visual de la paraula.

Crèdits:  

Vídeo: ARBAR

Fotografies: ARBAR

Text: ARBAR