Intervenció «fiLaLaETRA», de Marta Darder

A «fiLaLaETRA», Marta Darder (1963) combina  la poesia visual i el videoart. La proposta va sorgir del llibre de cal·ligrames ParAUla, editat el 2015 per Editrons, amb pròleg del poeta i assagista Carles Hac Mor, presentat el dia de la inauguració de l’exposició per la poetessa i videoartista Ester Xargay.

Darder, per fer aquesta instal·lació, va construir dues estructures amb fils i lletres de color vermell i taronja. S’emparen en diferents punts entre els sostres i les parets de la Sala del Trull i la Sala del Faluart, amb nusos que aguanten però que, estirant, es poden desfer. Aquestes estructures redibuixen la forma arquitectònica dels sostres. A la Sala del Trull tenen l’aparença de la volta de canó i a la Sala del Faluart semblen voltes de quatre punts. Ho confirma tautològicament amb les lletres.

D’aquesta armellada en penja una selecció de poemes visuals, la majoria extrets del llibre ParAUla, impresos en paper vegetal. Ara els poemes són escultures o mòbils que s’han desplaçat del cos del llibre per penjar de fils de distintes llargades i habitar rítmicament l’espai arquitectònic. Les malles de fils, les lletres i els poemes visuals mòbils estan ubicats en un entorn que, per les seves condicions ambientals de foscor i humitat, els fa extremament vulnerables. Són justament aquests components canviants i dinàmics de l’arquitectura els que provoquen un canvi en la corporalitat dels cal·ligrames i transformen la instal·lació en un treball en procés.

En definitiva, amb tots aquests components s’estableix un diàleg amb l’arquitectura que va més enllà dels fenòmens ambientals, ja que els poemes traspassen el límit físic de l’espai per fer de les sales del Trull i del Faluart llocs poèticament habitats.

La instal·lació «fiLaLaETRA» conviu en l’espai amb la projecció del vídeo de cal·ligrames en moviment titulat PrOblEMA, peça filmada per Anna Torres amb realització d’Elena Calle, Carmen G. Martínez, Susanna Carreras i Marta Darder. Aquest treball es va presentar el maig del 2007 dins de l’espectacle Poetartistes a l’auditori de l’Espai Francesca Bonnemaison durant la Setmana de la Poesia de Barcelona 2007 i Fem Art’07.

D’aquesta manera, el visitant pot mirar, llegir, tocar i deambular entre cal·ligrames com  PErTOrNS, PrOblEMA, DωNA... i esbrinar l’enigmàtica relació o correspondència que hi ha entre cada lletra, paraula o concepte i el seu grafisme.         

ARBAR

 Marta Darder "fiLaLaETRA" 2016. Instal·lació amb teles, cordills i papers, mides variables adaptades a  l'espai

ARQUITECTOLINGÜÍSTICA

Arquitectura del sostre. Arquitectura de les lletres. Economia de recursos. Solucions sostenibles. Premisses necessitats. Estructures condicionants. No repetim cap lletra. Unim les lletres segons les estructures arquitectòniques de l’espai específic. Anàlisi de les lletres. Anàlisi dels elements que componen l’arquitectura. Conjunció entre lletres i arquitectura. Arquitectura de les lletres. Arquitectura de les paraules. Laberint de l’arquitectura de les lletres. Enigma de les paraules.

Resoldre l’enigma. Jugo amb les lletres i l’arquitectura del sostre i la realitat del material que faig servir. Tot això, cada un dels elements que conformen aquesta realitat concreta amb què em trobo, condiciona i forma la nova realitat que construeixo dins de l’espai del celler d’ARBAR per parlar del lloc concret on faig la instal·lació. Dues habitacions del segle xv on els sostres responen a les habilitats constructives específiques del moment, dos sostres diferents i típics catalans: volta de canó i volta de quatre punts.

En aquesta intervenció em proposo:

1. Fer notar la distorsió que hi ha entre pensament, plantejament i realitat. Partint de la realitat específica (els sostres, l’arquitectura), coneixem el nom, les paraules que donem a aquesta realitat específica: volta de canó, volta de quatre punts.
2. Llavors es planteja l’enigma entre realitat i paraules, semàntica i arqueolingüística (com sociolingüística); l’enigma com a joc de fer evident o contraposar la diversitat i alhora el convencionalisme, l’atzarosa correspondència (frívola, si es vol) entre realitat i paraules que «representen», que «donen nom» a aquesta realitat.
3. Per fer evident aquesta aleatorietat entre una realitat i l’altra, aquest atzar entre la fisicitat del sostre i els noms que donem a aquesta realitat, jugo amb els elements i amb la manera de relacionar-los en l’espai-temps per confrontar les dues realitats creades, i en creo una de nova (una fisicitat nova) en un mateix espai-temps compartit i fent visible els dos llenguatges paral·lels.
4. Alhora, la intenció d’aquest joc també contrasta amb el topall de la realitat específica dels materials amb què faig les lletres i les característiques de l’arquitectura dels sostres. Partim d’una realitat específica (> pensament > plantejament) i arribem a una realitat altra creada, que s’ajusta com pot a la realitat preexistent.
5. Sempre apostant per:

• Pervertir: treure del camí allò que (aquells conceptes que) se suposa inamovible, fix, inqüestionable, que tothom creu que entén.
• Jugar amb els límits entre realitat, ficció i creació, entre allò que se suposa «real», permanent, intocable.
• Posar en evidència les convencions i la fragilitat d’allò que «creiem», allò que considerem fets i que ens allunya de la inestabilitat, que ens fa creure que vivim en un món estable, que no es mou, que és concret, quan en «realitat» s’ha construït una estructura del moment, no perenne, que volem fixa, ferma, sòlida.

Tot flueix. Hi ha un munt de realitats possibles paral·leles en un mateix moment. La multiplicitat de realitats possibles és infinita i meravellosa.

Les connexions i interconnexions entre les diferents realitats = expressions = creacions = llenguatges / arquitectura - paraules - materials donen lloc a noves realitats quan juguem amb elles i entre elles.

Poesia visual en l'espai. POesia visual arquitectònica. Arquitectolingüíistica. Text, imatge, espai. Temps, moviment. Necessitem moure'ns en l'espai per poder tenir una lectura global de la intervenció per copsar la semàntica arquitectolingüística.

Marta Darder

 Marta Darder "fiLaLaETRA" 2016. Instal·lació amb teles, cordills i papers, mides variables adaptades a  l'espai

Marta Darder “FiLaLaETRA (Tela de lletra), 2016

Crèdits:  

Vídeo: Filmació: Visual 13 / Edició ARBAR

Fotografies: Àngel Vila

Text: ARBAR  i Marta Darder

Més informació sobre la trajèctoria de Marta Darder: Web Marta Darder  /  Facebook Marta Darder Lisson